VICTÒRIA VITAMÍNICA PER ESPANTAR FANTASMES (5-1)

• Triomf crucial en un partit que, tot i el resultat de 5-1, es va decidir en el tram final.
• L’Escola Pia va desaprofitar un penal que hagués suposat el 3-2. A continuació, Asis sí transformava el penal que significava el 4-1 i decantava definitivament la balança.
• El Manresa va jugar fins a quatre minuts amb superioritat numèrica degut a les dues expulsions visitants, però no cap dels gols locals va arribar en aquesta franja.
• La d’enguany és la tercera victòria davant l’equip sabadellenc en els darrers vuit anys. Un equip gens beneficiós tradicionalment.
• Doble homenatge en la prèvia del partit. Reconeixement a Jesús Silva per la seva llarga trajectòria a la consergeria del Pujolet, i minut de silenci en memòria de Joan Antoni Lozano “Chano”.

ÀRBITRES: Álvaro Esteban Tirado / Isabel Sancho Bayona / Hugo Perez-Porro Costa

L’equip de Manuel Moya –que, sancionat, va haver de presenciar el partit des de la graderia- tornava a necessitar una victòria urgent després de l’ensopegada per 3-2 a la pista del Natació. Però el cert és que l’Escola Pia va començar el partit amb més sentits activats al parquet del Pujolet, mostrant més determinació i servint les ocasions més perilloses: Aleix i Pepe Font, per part de la Pia, estavellarien dues pilotes al pal i sabrien aprofitar molt bé els espais que deixava lliures la defensa manresana. El porter Aleix Dalmau, molt encertat durant tot el partit, també va malbaratar tots els intents rivals que trucaven a la seva porta durant tota la primera part. Els locals despertarien ben aviat, de la mà de Pep Costa, Ambròs i Asis, els homes que crearien més perill en atac. Però serien Aaron i Nil els autors dels dos gols que donarien cert coixí de cara a la represa, en una embranzida final agitada i crispada que veuria l’expulsió per doble targeta groga del visitant Carles Povedano.

A la represa, un Manresa més ben plantat i amb una dosi extra de confiança però una Pia més necessitada i, en conseqüència, encara més intensa, seguiria disposada a perforar la porteria d’Aleix. En una acció aïllada, àgil i murri, arribaria el 3-0: sacada ràpida de banda en camp propi després que el jugador de la Pia superés els quatre segons, la pilota arriba a Lavado i, escurat a banda, batia el porter per l’escaire del primer pal. La segona part avançava sense que el marcador es veiés alterat, però sí el nivell de tensió a mesura que s’apropava el final. A falta de vuit minuts pel final, l’Escola Pia recorria del porter jugador i obtenia ben aviat el premi del gol, en una jugada enrevessada, de la mà de Santi Sardà (3-1). Semblava que al Manresa li tocava defensar i, sobretot, patir. L’oportuna expulsió de Pepe Font, novament per una doble groga que suposaria la cinquena falta pels sabadellencs, donaria un moment de respir. Un penal molt rigorós de Gerard seria també la cinquena falta pels manresans, però Jordi Sardà, amb el 3-2 als seus peus, enviaria fora davant l’eufòria manresana. Perquè molt poc després, Asis sí transformaria el penal de la tranquil·litat (4-1) per unes mans dins l’àrea. La Pia seguia insistint de cinc, fins que en una d’aquestes accions que donen joc, Nil –un dels més destacats del conjunt manresà- regatejava al mig i picava la pilota amb classe i mestria des del mig camp, davant l’admiració del Pujolet que ja veia, ara sí, el partit sentenciat de manera definitiva.

Un cop finalitzat el partit, Asis donava valor als punts aconseguits, que permetran treure el cap de la zona baixa de la classificació. El 10 manresà destacava l’actuació del porter Aleix, que ha contribuït a un resultat just i meritori tot i un inici de partit dubitatiu. Finalment, Asis s’ha mostrat molt satisfet amb l’experiència internacional, però amb els dos peus a terra i compromès amb el futbol sala també en terres manresanes.