La Crònica: Vilomara – Manresa (Copa Cat.)

Copa Catalunya (5ª fase)  Futsal Vilomara 2 – 3 Covisa Manresa

Vilomara: Aleix, Simo, Edu Saavedra, Said, Rauliño; Martí, Aitor, Torres, Anton, Manel i Yerai

Manresa: Blasco, Lavado, Aaron, Ambrós, A. Lozano; Aleix, Uri, Ivan, Terri, D. Lozano i Cella

Gols: 0-1 Ambrós minut 22, 1-1 Simo minut 26, 1-2 A. Lozano min.31, 1-3 A. Lozano min.33, 2-3 Martí min.46

EL MANRESA TREU RÈDIT DEL CONTRIBUENT

Els de Paco Cachinero fan els deures i segellen el pas a la següent ronda de la Copa Catalunya davant un Vilomara combatiu que mai va llançar la tovallola.

En plena festivitat local al Pont de Vilomara -la del Contribuent-, el Manresa va fer valer el pes i la jerarquia que mereix un conjunt en ratxa a la seva categoria. El Vilomara, com a bon ciutadà, va acudir a la cita com si s’hagués impregnat de l’himne de Loquillo: feo, fuerte y formal. Un amfitrió incòmode, educat, però ben plantat, d’aquells amb qui pots conversar durant hores, però saps que et posarà a prova en molts moments durant la vetllada. Pel Pont, la visita del Manresa era la d’un veí respectat i admirat, però no temut. Perquè en una batalla a contrarrellotge, amb cinquanta minuts comptats de joc, els locals encara van arribar amb gana a l’hora de demanar el compte. Però el conjunt de la capital del Bages, com a peix gros, va acabar fent passar per caixa a un digníssim Vilomara. I tan amics. Els dos equips ja tenen posada la mirada en els objectius d’ascens: els manresans cap a la 2a Divisió Nacional, i els del Pont, cap a la 3a.

Era dilluns, un dia atípic de partit, massa proper a un cap de setmana marcat per partits importants per als dos equips, acostumats a vèncer i ocupar la part alta en les seves respectives categories. Un dels millors duels de futbol sala que es pot veure actualment entre equips de la Catalunya Central. Tant Paco Cachinero com Jairo Molero comptaven amb baixes a les convocatòries. Mario Silva i Asis, tocat, no va disputar cap minut per als visitants, mentre pel Vilomara ni tan sols van entrar a la convocatòria vells coneguts manresans com l’històric Marc Fernández, David Muñoz, Youssef, o Cristian García.

El Manresa sabia que jugava una partida ràpida en una goma feixuga, de les que apreten fort, encara que l’ambient de la Sala Polivalent no va ser, ni de bon tros, infernal. Els dos equips van sortir a pista imposant un ritme i pressió altes, però amb dificultats per desplegar un joc vistós i ràpid. El Manresa sabia que havia d’imposar la seva superioritat des del tret de sortida, perquè el Pont més perillós és aquell que es veu amb vida, opcions i fe per a fer-se més grans i complir la gesta, un cop més, en aquesta competició del K.O., després de deixar enrere tot un Salou, a mig camí del Manresa. Per la seva banda, el Pont va fer gala de la seva agressivitat combativa, però que denotava alhora cert respecte cap als blanc-i-vermells, ahir de blau cel.

Així, en una de les moltes accions aïllades de perill, Carles Ambròs aconseguia batre, per fi, la porteria local. Aleix Gené es feia encara més gran amb les desenes de seguidors que l’envoltaven, per darrere i amdós costats. Era en un tir exterior col·locat, a falta de tres minuts per a concloure la primera meitat. Per la seva banda, el Vilomara només havia pogut inquietar Oriol Blasco mitjançant joc directe, pilotes llargues i algun tir sense massa trascendència. El partit semblava controlat pel Manresa, però s’havia de plasmar al marcador en un partit trampa que es podia posar de qualsevol color en qualsevol moment.

Només començar la segona part, Simo empatava pel Pont en una segona ocasió seguida en tromba, trobant la fortuna davant un Manresa encara mandrós que no s’esperava aquest cop tan aviat. Almenys va servir per reactivar energies i recordar que calia mantenir el rival sota control. Cinc minuts després, Aaron Lozano anotaria dos gols per situar l`1 a 3 i encaminar certa calma, però encara amb vint minuts en joc S’estava complint el guió establert, i el Vilomara, amb molt a guanyar i res a perdre, començaria a jugar de cinc. Com les cinc faltes que cometrien els locals en ben poc temps, que convidarien a Lavado a sentenciar des del punt de doble penal… sense encert. Pràcticament just després arribava el gol que faria creure al Vilomara amb les opcions reals de rascar una tanda de penals que hagués estat èpica. Però tot quedaria en un blocatge defectuós de Blasco que aprofitava Martí Montegudo per empentar la pilota a plaer, ben a prop de la línia de gol. Era el 2-3 definitiu. Tot i posar l’ai al cor als de Manresa, ja no passaria res més. El Covisa ja espera rival lleidatà per a la propera ronda.