CRÒNICA: LA NUCÍA – PLAY-OFF FINAL
COVISA MANRESA FS 6 – 3 FS LA NUCÍA (GLOBAL FINAL 7 – 8)
Manresa: Blasco, Lavado, Ambrós, Terri, Asis; Silva, David i Aaron Lozano, Ivan, Aaron, Uri, Aleix, Cella
La Nucía: Killian, Nunes, Peloncha, Juanito, Tobe; Sabino, Abel, Jose, Castell, Carrillo, Ruiz, Alejo, Munuera i Benitez
GOLS: 1-0 Ambrós min.2, 2-0 Aaron min.4, 3-0 Lozano min.12, 3-1 Peloncha min.20, 4-1 Lavado min.20, 5-1 Asis min.35, 5-2 Juanito min.40, 6-2 Lavado min.40, 6-3 Peloncha min.42
ÀRBITRES: Javier Pulido i Jose Antonio Raya. Van amonestar als locals Lavado, Silva, Aaron, A. Lozano i Terri amb doble groga. I a Cantó, Reda i Tobe amb doble groga.
No va poder ser. El Covisa Manresa va estar a punt de remuntar l’eliminatòria i aconseguir el conseqüent ascens a Segona Divisió. Després d’una gran primera part esperançadora i un final boig a la segona, la pròrroga va acabar esdevenint mortal pels interessos manresans que van caure de peu.
L’inici de partit va ser el que tots esperavem, amb un Manresa que sortiria a buscar amb cor i setge la portèria visitant, fruit d’aquesta insistència, Ambrós aconseguiria marcar el primer als dos minuts de joc. La parròquia hi confiava, i més encara quan poc després, Aaron amb una picadeta sobre el porter anotava el segón.
Tots estaven cumplint a la perfecció el seu paper, jugadors i afició, la Nucia patia per a controlar el ritme del joc, i la pressió sobre el parquet i des de les graderies passava factura a l’equip alacantí. Així, David Lozano marcaria el tercer a la sortida d’un corner, semblava que els manresans ja havien fet la meitat de la feina en 10 minuts.
La Nucía però va reaccionar del no res, un xut molt llunyà de Peloncha entrava ajustat al pal de la portèria manresana deixant glaçat al Pujolet. Glaçat però per pocs minuts, ja que a pocs segons per arribar al descans, Lavado empentava una pilota dins l’àrea petita a la sortida d’un corner per tornar a aixamplar el marcador (4-1)
A la represa, els manresans, esperat o no, els va costar mantenir el ritme vertiginós de la primera part. La Nucía va saber controlar i gestionar els tempos del partit. Els minuts corrien i la igualtat era tal, els manresans necessitaven encara marcar un gol per forçar la pròrroga.
A cinc minuts per arribar al final, Asis desviava una pilota per enviar-la al fons de la xarxa i fer esclatar d’alegria tota l’afició manresana que veia molt a prop l’objectiu. Tot semblava còrrer a favor dels nostres, l’inèrcia, la grada i el més important, el marcador.
Però el futbol sala tenia un guió inversemblant reservat per el final: La Nucía va sorpendre a tots els espectadors quan ja és cantava la pròrroga anotant el 5-2 a 6 segons per el final, un gol que certificava l’ascens dels alacantins. Però encara quedava una última bala, i en el joc de cinc, Terri es desfeia del seu oponent, col·locaria una pilota a plaer perquè Lavado, en primera instància al pal, caçés el rebot per sobre la botzina anotar el sisé. El gol és va haver de fer esperar degut a la comprovació dels col·legiats, finalment vàlid, ho era, pròrroga.
Però només començar la pròrroga i encara digerint els segons finals de bogèria, una inoportuna relliscada del porter manresà va facil·litar Peloncha per marcar el tercer gol visitant.
Els manresans encara tenien per endavant 4 minuts per buscar un gol que donés l’anhelat ascens, però en aquest temps extra, els nostres semblaven cansats i tocats a nivell anímic, l’expulsió per doble groga de Terri va acabar de condicionar als nostres, que van estar amb vida fins a l’últim segón però que finalment es van quedar a les portes.