EMPAT AMB BON REGUST DE BOCA (3-3)

Trepidant el partit d’aquest dijous al vespre al Pujolet. Al final, empat a tres gols en un matx d’allò més intens i disputat. Aquest punt obtingut col·loca provisionalment els manresans en cinquena posició (Copa del Rei) a l’espera de completar la jornada.

L’Hospitalet, fins el moment, ha estat amb diferència el rival més dur que ha visitat el Pujolet. El conjunt d’Antonio Mesa va ofegar amb la seva pressió, dominant la possessió i el control del partit sense pràcticament deixar pensar el Manresa, que havia de defensar-se amb cos i ànima i intentant aprofitar les opcions de contraatac.

Així arribaria el primer, amb Santa aprofitant el refús provinent d’un contracop. Lavado, abans d’anotar dos gols pel seu equip, s’introduiria el primer a la seva pròpia porteria, amb mala fortuna. De la mateixa manera, ara Santa, veia com una falta inexistent executada de forma directa impactava en el seu pit sorprenent un Aleix que, novament, mantenia el seu equip amb vida durant tot el partit. Hospitalet, en una revifalla d’un minut, capgirava el marcador al 2-3. Després de l’empat de Lavado, provaria d’endur-se els tres punts jugant de cinc els últims segons, sense èxit. Empat just que hagués pogut perfectament no ser-ho si el Manresa hagués aprofitat clares ocasions que haurien col·locat un 4-1 a l’electrònic.

Actuació arbitral conflictiva i polèmica, amb decisions més que discutibles i disparitat de criteris per als dos equips. Si en un principi van permetre massa agressivitat, després ho van compensar erròniament amb un festival de targetes grogues per a tothom, aconseguint treure de corcoll la paciència del Pujolet.