EL MANRESA S’IMPOSA AMB UN ALLAU DE GOLS (8-3)

ÀRBITRES: Raul Gomez, Mario Saez, Sandra Soria

Primera part espessa, rocosa, travada, carregada d’errors i imprecisions per part dels dos equips. Probablement, la més densa de la temporada. Intensa, això sí, amb dos equips que ja diuen dues faltes cadascun quan encara no s’havien complert els cinc minuts de partit. Asis avançava el seu equip amb un autèntic golàs (1-0), quan el públic encara s’acomodava a la seva localitat, engaltant amb potència un xut creuat que provenia d’un canvi d’orientació amb música. Molt poc després empatava Ruben (1-1), rematant una acció a pilota aturada. El ritme i les pulsacions es rebaixarien lleugerament en el transcurs del primer temps, però el partit no abandonava la tònica feixuga. Asis i Lavado servien la majoria d’ocasions locals, sent els homes més actius en atac. Seria Nil, però, l’encarregat d’anotar el 2-1 que desencallava el partit, rematant sense cap tipus d’oposició una assistència servida al segon pal.

A la represa, Aleix va conservar l’avantatge del seu equip amb aturades de tots colors. El Manresa centrava els seus esforços en intentar aprofitar i optimitzar al màxim l’error contrari, mitjançant recuperacions, forçant males passades o bé amb ràpids contraatacs. Així arribaria el 3-1 que donaria certa tranquil·litat als de Sito Rivera: una veloç transició en forma de galopada col·lectiva que culminava Asis. Eren els millors moments del Manresa, que sabia com fer mal i aconseguir crear autèntic perill en pràcticament cada ocasió que disposava de la pilota. Asis firmava posteriorment el seu hat-trick particular rematant novament una excel·lent “pivotejada” d’Eric Castillo, que aguantà la pilota d’esquena a l’àrea fins esperar al moment just per a cedir-la (4-1). En aquest moment el Ripollet tiraria de porter jugador i aconseguiria reduir diferències: novament Ruben, aprofitant un rebot on Aleix ja no podia fer res (4-2). Els locals no es sentien del tot còmodes engabiats a la seva pròpia àrea, ja que en qualsevol moment una pilota filtrada es convertia en amenaça. Per fortuna manresana, Aaron aconseguia recuperar l’avantatge (5-2) després d’una jugada d’estratègia provocada per una duríssima entrada que hagués pogut ser qualsevol color però acabà en groga. Poc després Josan culminava un contraatac ben trenat (6-2) que donava encara més tranquil·litat. Lavado s’introduiria en pròpia porta un gol enrevessat pel Ripollet (6-3) però Aaron contestaria amb el 7-3. Finalment, en una badada visitant, una pilota llarga arribava als peus d’Ambrós i, a porteria buida, resolia amb el definitiu 8-3.