Notícies

VICTÒRIA AGÒNICA I BALSÀMICA (3-2)

El Manresa suma una important i agònica victòria que ja esperava amb ànsia. Tres punts patits, suats i treballats pels homes de Manuel Moya en un partit amb molt de ritme, vistós, intens i extremadament igualat.

Tan sols començar el matx, ja al primer minut, un ensurt per a cada porteria s’haguessin pogut traduir en dos gols. I així seria constantment al llarg de tot el partit, amb desenes d’ocasions manifestes que quedarien en res. En un principi, el Pallejà es mostrava més ben plantat, creant més sensació de perill i creant més ocasions, fins el punt d’arribar a encendre les alarmes de la parròquia manresana, aleshores lleugerament perduda i fràgil. Els intents dels locals eren més aviat tímids, amb xuts exteriors i més cor que cap. Això sí, ambdós equips aprofitaven el mínim intent per posar a prova mans i peus dels porters. Sense anar més lluny, el Pallejà havia estavellat dos xuts al pal –i en deixaria uns quants més per al record-, un d’ells amb la col·laboració del porter manresà. També vàries ocasions agòniques per part dels dos equips que eren salvades sota pals.

Aviat el Manresa començaria a agafar confiança i a dominar amb més claredat. L’entrada d’Aaron agitava la coctelera i va contagiar nervi, vertigen i velocitat als seus companys. Asis ho seguia provant des de fora, com és habitual en l’internacional marroquí. El Manresa havia deixat enrere els fantasmes i començava a oferir la seva millor versió, mostrant-se còmode, confiat i segur. Però el porter Acha era un autèntic mur que refusava tot intent manresà. Sempre solvent, segur i lluint-se de cara a la galeria. Costaria batre’l, i molt.

Al minut 15 de joc el Manresa fregaria de veritat el primer gol. Penal per mà dins l’àrea del Pallejà. Dispara Asis però Acha li endevina les intencions i respon aturant amb la mateixa contundència. Tres minuts després, ara sí, arribaria l’1-0. Recuperació  ràpida d’Asis en camp propi, cavalcada potent i passada de la mort perquè Eric Castillo empenti a plaer. El Pallejà es veia obligat a fer un pas endavant a falta de dos minuts pel final de la primera part, però Aleix seguia anul·lant els intents del rival, amb la mateixa solvència però menys espectacularitat.  Ja a les acaballes del primer temps, Asis col·locaria un mestria un tir ajustadíssim. Tota una passada a la xarxa on Acha només podia aplaudir (2-0).

Guió similar a la represa, si bé amb més pulsacions. Porters encertats, equips intensos, desenes d’ocasions i zero especulació. El Pallejà anava a remolc i el Manresa havia guanyat en esperit, ànim i confiança. Però als quatre minuts arribaria el primer revés: mà innocent d’Aaron dins l’àrea i Ramon transforma el llançament de penal en el 2-1, enganyant Aleix. Resultat ajustat que deixaria els blanc-i-vermells una mica confosos i noquejats transitòriament.

Els dos equips seguien mostrant-se ambiciosos i buscant amb insistència un gol que podria haver caigut en qualsevol moment i cap a qualsevol cantó. A mesura que passaven els minuts, l’acorralament del Pallejà creixia fins on el Manresa estava disposat a cedir. Aquesta situació generaria diverses situacions de contraatacs en superioritat, i en una d’aquestes, quan corria el minut 36, Santa aprofitaria un refús d’Acha per anotar a porteria buida (3-1).

A falta de quatre minuts i mig per davant, amb dos gols d’inferioritat, el Pallejà es disposava a jugar de cinc. Tocava defensar sota la màxima pressió i concentració per a conservar el resultat. L’ansietat i els nervis s’apoderaven de tots els presents al Pujolet. Després de diversos intents malbaratats, a només mig minut pel final, Guille aconseguia reduir diferències i posar l’ai al cor a tot el Pujolet sencer, que va acabar demanat l’hora de valent. Però el deja-vú de quinze dies enrere va quedar a mig camí i el marcador ja no es mouria més.

Victòria balsàmica, vital i transcendental per a encara el campionat amb una altra cara després de dues ensopegades matineres que no fan més que confirmar el que ja es preveia: una lliga especialment igualada i competida.