EMPAT AGREDOLÇ (6-6)
El Manresa i el Pallejà van firmar les taules en un partit boig que s’hagués pogut endur qualsevol degut a les constants alternances al marcador. Un empat agredolç tenint en compte que els locals van deixar escapar un 6-3 favorable. I és que el Pallejà va ser molt superior durant la segona part, imposant una sensació de perill constant que perfectament s’hagués pogut traduir en victòria pels homes de Dome.
Els primers compassos del partit van estar marcats per un joc travat, amb els porters Aleix i Arriero inspirats i anul·lant tota opció de gol. Es preveia un partit calent, molt intens. El primer gol es faria esperar fins l’equador de la primera part. Ramon obriria la llauna del primer dels dotze gols que viuria el Pujolet. Coca firmaria el 0-2 poc després. Tocava una reacció manresana, que aixecaria el partit mitjançant tirs exteriors. Primer Lavado, en un xut que Arriero ja tenia blocat però, incomprensiblement, se li va escapar. El porter visitant, per cert, ex-jugador del Manresa FS fins a juvenil quan el Pujolet encaria lluïa el sintètic verd fosc. Després, Asis i Corvo tornarien a contrarestar l’empat de Coca per enfilar els vestidors amb un entretingut 4-3 a càrrec dels dos equips més realitzadors del grup.
A la represa, el Manresa es va veure clarament superat pel Pallejà. Tot i el lideratge impetuós de Corvo, que va aconseguir escalar al 6-3 gràcies a la seva eficàcia golejadora, els manresans van patir de valent per mantenir l’avantatge al marcador. L’assetjament a la porteria de Bixi –que reemplaçà Aleix a la segona part- era un bombardeig d’ocasions claríssimes que topaven amb els pals, Bixi o la mala punteria visitant. En un partit vibrant, d’infart, els manresans podien donar gràcies al 6-3 que es va mantenir fins els deu minuts de la segona part. El Pallejà olorava la sang i la inèrcia del matx convidava a la remuntada visitant. Mentrestant, Corvo intentava posar-se l’equip a l’esquena, treien petroli del no res i forçant una falta que acabaria errant des dels 10 metres, donant així encara més vida als del Baix Llobregat. A falta de dos minuts pel final, amb el porter jugador, aconseguirien finalment igualar el duel. Com si d’un partit de bàsquet es tractés, Cachinero no donava per bo l’empat i aprofitava el darrer temps mort per arriscar amb la mateixa bala durant l’últim minut. El 6-6 ja no es mouria més al marcador.
Aquest resultat manté el Manresa FS en la segona posició però el priva d’haver vençut un sol enfrontament davant cap dels cinc capdavanters de la lliga. En quinze dies, última oportunitat per trencar l’estadística a Can Vinadé davant CCR Castelldefels.
En l’entrevista a peu de pista, el míster local Paco Cachinero lamentava haver desaprofitat l’avantatge al marcador, concedint massa oportunitats a un rival farcit de jugadors amb experiència i de qualitat tècnica. De totes maneres, es quedava amb la part positiva de l’empat, que almenys manté a ratlla els cinc punts de diferència amb un rival directe com és el Pallejà.
A la sortida del partit, jugadors i tècnics del Manresa FS van homenatjar el seu company Oscar amb una camiseta dedicada al jove manresà, lesionat de gravetat i recentment operat amb èxit del seu genoll.