SUPERATS PER L’ESCOLA PIA (2-6)

L’Escola Pia ha posat punt i final a la immaculada ratxa de 9 victòries consecutives. L’equip de Borja Burgos ha assaltat el Pujolet, un cop més, reafirmant la condició de bèstia… en aquest cas, verda. Un autèntic mal de queixal pels manresans, que només han aconseguit guanyar dos dels últims vuit duels als de Sabadell en condició de local.

Cal destacar la brillantíssima actuació del porter visitant. Josep Maria Martínez s’ha erigit com a heroi del partit i, en especial, del seu equip. I no només pel desencert ofensiu dels nostres, sinó per la infinitat d’ocasions de mèrit que han evitat un resultat més ajustat o, fins i tot, contrari al definitiu 2-6. Entre l’acumulació d’aturades i la intensitat defensiva de la Pia, no s’ha trobat la fórmula de superar-los en el marcador.

El partit ja es preveia intents i igualat. Per això, l’agressivitat seria fàcilment sancionada pels col·legiats i no es faria esperar. L’Escola Pia ja acumulava cinc faltes en només cinc minuts, mentre el Manresa arribaria a la mateixa xifra tres minuts més tard. Corvo i Asis han malbaratat un llançament de doble penal cadascú, abans la Pia no posés el 0-2 al marcador en accions de murri i qualitat. A la tercera aniria la vençuda, i Corvo, ara sí, acostaria distàncies des dels deu metres (1-2).

A la represa, un matiner golàs de Santa d’esperó a centrada de Pep Costa, igualava el marcador (2-2) i prometia un panorama més esperançador per als locals. Tot i sobreviure a la doble groga de Carlos Lavado sense encaixar cap gol durant dos minuts, els de Sabadell tornaren a imposar la seva superioritat, gràcies a un implacable treball defensiu i l’eficiència de cara a porteria. Un inspirat Aleix també anul·laria un bon plegat d’ocasions visitants. A falta de cinc minuts, la fórmula del porter jugador Asis- tampoc donaria resultat i propiciaria els dos darrers gols a porteria buida (2-6).

Paco Cachinero, en acabar el matx, també ha posat èmfasi en l’encert del porter rival com a principal causa del resultat, excessiu per al tècnic local. L’avantatge visitant, gairebé sempre constant en el marcador, aconseguia frustrar poc a poc les opcions manresanes de treure suc del partit, i això tampoc ajudava psicològicament. A mida que transcorrien els minuts, l’ansietat augmentava i la claredat d’idees s’anava enfosquint cada cop més.

El Manresa FS afrontava el partit amb la baixa d’Oscar, pendent d’evolució per una lesió al genoll. En una convocatòria de 10 jugadors més el juvenil Ivan, l’expulsió de Lavado a la segona part tampoc ha ajudat a remuntar la situació en el tram final, amb més cor que cap.